Pocs dies, molts canvis

Des de diumenge som un país diferent. O potser no, però queda bé dir-ho. Diumenge, Artur Mas es va convertir en president de Catalunya. El seu ham del concert econòmic, el desengany amb el tripartit de moltíssims catalans i la necessitat d'un canvi li han donat la victòria. Catalunya fa un gir a la dreta i preparem-nos per tot el que vindrà: retallades socials, concessions per als de sempre i un nacionalisme justet perquè no es considere gaire independentista. 

A més a més, ERC s'ha fotut, i perdoneu l'expressió, l'òstia que s'havia de fotre. I ho dic des de l'afecte i mira que els he criticat durament moltíssimes vegades. Ara em fan una mena de llàstima: s'havien apoltronat i tot allò que defensaven s'havia diluït massa. Ja ho deien a la campanya: gent valenta. I és que necessitaven gent valenta que tornés a creure en un projecte polític que fa 4 anys van vendre per ocupar el govern de la Generalitat. 

I suma i segueix perquè una altra novetat és que ha entrat Solidaritat Catalana amb Joan Laporta, expresident del FBC (hi ha qui deu pensar que si ho va fer bé com a president del Barça ho farà bé com a president de la Generalitat... ho sé,  una lògica indiscutible); López Tena, des de Sagunt i Convergència amb el do de la paraula i de la neoliberalitat; Uriel Beltran, que liderava el corrent de l'Esquerra Independentista dins ERC i Toni Strubell, cap de llista per Girona i desconegut per molts catalans. I bé, podem dir que ha triomfat una candidatura independentista i poca cosa més. Amb un programa electoral com el que tenen hom no sap quan arribe l'aprovació de lleis, per exemple, què votarà Solidaritat Catalana. Es proposarà: S'ha de prohibir fumar a tots els establiments públics i Laporta i companyia votaran: Independència. O potser han de votar modificacions dels impostos i els solidaris votaran: Independència. I si no ho fan així, amics i amigues, no sé com ho faran perquè entre els neoliberals d'una banda i els socialistes  (recordem que Pep Guia i Núria Cadenas, per exemple, anaven a les llistes) de l'altra potser es tornen una mica bojos.

Canviant radicalment de tema... Aquest cap de setmana ha sortit un nou diari en català, l'ARA. Hem llegit els primers exemplars i la veritat és que fa bona pinta. Canteret nou, aigua fresca, diuen. Es un diari més plural, amb més diversitat d'estil, amb persones que sempre convé tenir en compte. I que dure molt de temps l'aire que desprèn l'ARA.

I per últim, i no menys descable, cal parlar del clàssic Barça-Madrid. La fatxenderia es va apoderar de mig camp i a l'altre mig jugaven a un futbol més propi d'un pati d'escola que dels equips líders de la lliga. La mala educació, els mals modes i la poca ètica futbolística van delatar els jugadors del Madrid que aviat van perdre els estreps. Una empenta a Guardiola, no sé quantes colzades als jugadors del Barça, una entrada duríssima a Messi i altres comportaments lamentables. La veritat és que no sé si els jugadors del Reial Madrid són conscients que tenen, entre els seus seguidors, els més menuts d'algunes cases i que els prenen com a models. M'imagino que els models que va tindre Sergio Ramos no devien donar per a més, però ell podria fer l'esforç de deixar de ser un analfabet maleducat, com a mínim, quan entra al terreny de joc.