L'educació dels educadors

Qui educa els educadors? Es va preguntar Karl Marx. Qui els forma i amb quins criteris? Qui decideix qui serà un educador i qui no? Qüestions complexes. 

El cert és que només cal veure els informes sobre el fracàs escolar per adonar-nos que no anem bé, que alguna (moltes, segurament) cosa fem malament. Potser hauríem de començar plantejant-nos el perfil de l'educador. L'educador té la responsabilitat de formar els ciutadans del futur. I és una responsabilitat que no podem deixar en mans de qualsevol. Ara per ara qualsevol que tinga la nota de tall sufient pot entrar a Magisteri o al Màster de formació de professorat de secundària. Ningú passa per cap entrevista per demostrar que pot exercir la grandíssima responsabilitat que té encomanada. I pel que fa a les oposicions només cal que aneu a una escola i podreu comprovar de primera mà la quantita d'incompetents que les han aprovat (o a qui els les han aprovat).

Parlen de fer una mena de MIR pels estudiants de Magisteri. Amb coneixement de causa m'imagino com aniran les coses: un 95% dels que hauran estudiat Magisteri passaran aquest suposat MIR. Amb les pràctiques de Magisteri ja passa una cosa similar. O tenies un tutor molt estricte (i per desgràcia no abunden) o plovien nous i vuits a l'expedient acadèmic. Encara que la teua programació fos exactament igual que la de Santillana.  Potser un MIR pels educadors podria fer una mica la funció de sedàs que és tan necessària però és una mesura del tot insuficient.

Hi ha qui atribueix el fracàs escolar a la manca d'inversions en educació. S'ha de tenir en compte que les inversions més grans en educació es duen a terme a les universitats. L'estat destina molts més diners a les universitats que no a les escoles. No s'adonen que per l'escola passa tothom i per la universitat, malgrat aquesta dèria segons la qual tots hem de tenir alguna carrera, no. A l'escola es formen les persones que potser al cap dels anys aniran a les universitats, però no al revés. I tot i això, la manca d'inversions no és la causa del fracàs escolar. A veure si ara resulta que a la resta del món inverteixen més en educació. Doncs no, hi ha països que inverteixen menys i ens passen la mà per la cara. I no estic dient que no vull més inversions en educació sinó que el problema no és (només, si voleu) aquest.

Sembla ser que en temes d'educació tothom s'atreveix a opinar, tinga una opinió formada amb uns mínims criteris pedagògics o no. S'ha perdut la confiança en l'escola i en els mestres. Hem perdut el respecte cap a una de les institucions més importants de la nostra societat i cap aquells que hi treballen. És un cercle viciós: l'educació va cada cop pitjor, els mestres no tenen el suport social que necessiten, la societat no confia en els mestres. I alguna solució haurem de trobar.