La vergonya dels noms propis

O més ben dic la poca vergonya.

S'acosten eleccions. Al País Valencià el panorama està fotut, molt fotut. Guanyarà el PP. No és cap novetat. I guanyaria encara que no hi hagués campanya electoral. Tot i que ens hàgem quedat sense TV3, malgrat que el president estiga acusat de corrupció, encara que Fabra tinga els judicis pendents. Guanyarà el PP. El PSOE, em nego a escriure les sigles del País Valencià barrejades amb les del PSOE, no sap fer d'oposició. Deuen pensar que algun dia guanyaran les eleccions perquè sí. I això només passa amb el PP.

Per altra banda tenim les esquerres i els nacionalistes: Bloc, ERPV, EU, Els Verds, Partit Comunista del País Valencià i no sé quantes sigles més. Cadascun amb unes línies polítiques que poden diferir una mica del del costat. Però siguem realistes, si entressen al govern, d'un ajuntament o de la generalita -d'on siga- les polítiques que podrien dur a terme serien les mateixes: demanar més presència del valencià (del català) en tots els àmbits, demanar més polítiques socials i demanar més polítiques ecològiques. I crec que aquestes tres línies d'actuació són comunes en tots els partidets que des de l'esquerra es barallen i no són capaços d'anar junts.  I és vergonyós, molt però que molt vergonyós que preferisquen lluitar entre ells que lluitar per evitar que el PP, que és la força més allunyada ideològicament de tots aquests que es barallen, entre a les alcaldies o a les presidències de generalitats i diputacions.

Poca vergonya tenen els noms propis d'aquells que per protagonitzar una sèrie de cartells que no els portaran en lloc, ni a una regidoria ni a mitja. I tan de bo m'equivoque però estan jugant amb foc i no se n'adonen: estan regalant el poder al PP dividint-se entre ells i dividint el vot dels que encara es pensaran a quin de tots han de votar.