Que em perdone Estellés

Li he destrossat un poema però jo no ho podré expressar mai tan bé com ell.

ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March

"No hi ha a Barcelona dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amem del matí a la nit.
Tot ho recordo mentre arreplegues quatre llibres.
Han passat anys, dos anys; han passat moltes coses.
De sobte encara ens pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi ha a Barcelona dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

Tinc un defecte

I és un defecte molt gros. 

Ja ens avisen els del PP abans de començar a parlar, no fos cas que ens espantéssem: ho lamenten molt però són valencianoparlants i potser en algun moment del discurs, sense voler, sense ser-ne conscients, diuen alguna cosa en valencià. Us podeu martiritzar aquí.

- Clemècia, per favor! Disculpeu-nos si parlem en valencià! Ens vam criar en un poble entre gallines, pols, palla i horts i ens parlaven en valencià. Nosaltres no ho volíem però els nostres pares ens van parlar en valencià i som valencianopensants. Tenim este defecte!

Tranquils, xè! Ja sabem que el valencià per a vosaltres serveix per a poca cosa més que per a donar l'ordre d'encendre la mascletà. Ja entenem que menysteniu els pobles i menyspreeu la cultura popular. Ja veiem que sou uns acomplexats i que el vostre complex d'inferioritat no té cura de cap de les maneres. Ja comprenem que l'odi al català que vau encendre fa tants anys us ha calat fons i ara esteu completament cremats d'autoodi i us fa vergonya parlar valencià. Ja ho hem entés. Fa anys que ho entenem. Però som pocs els que en som conscients.

I vosaltres ho sabeu. Sabeu que hi ha qui encara resistim, com si fóssem Asterix i Obelix contra els gals. I podeu estar tranquils, xè! Que heu fet la feina molt ben feta, heu aconseguit adormir la societat, idiotitzar la gent i anul·lar la capacitat crítica de la majoria dels ciutadans. Ja podeu demanar disculpes per parlar en valencià perquè com es diu en la llengua que tan us agrada parlar no está hecha la miel para la boca del cerdo. No mereixeu ni la llengua que vau mamar.

Jo que no volia fer res il·legal

I no voldria acabar-ho fent...

M'agrada l'Spotify. M'agradava, hauria de dir. Fa anys que no descarrego música. No m'agrada fer-ho, sento un no sé què interior, com si fes una entremaliadura poc simpàtica. A més, necessitaria més memòria de què disposa el meu pobre portàtil i segurament la tindria desorganitzada. 

Quan no coneixia l'Spotify escoltava la música per intenet. Les hores que m'he passat entre Goear, Youtube i Jamendo! Amb l'Spotify les coses van canviar. Ara un grup, ara un altre, ara una llista xunga, ara una llista dolça i m'empassava els anuncis resignadament. Ja m'havia acostumat als anuncis de rom, de Melendi, de Baute... Fins i tot em sabia els trossets de les cançons que m'interrompien! I ja no m'enduia un ensurt quan sonaven entre l'armonia dels temes que jo havia triat. 

Ara l'Spotify ha engegat una sèrie de limitacions segons les quals només podrem escoltar una mateixa cançó 5 vegades i només podrem gaudir de 10 hores al mes de música. I si en volem més, a pagar! Això és un negoci. Però és un negoci que tenia molts clients i que cada cop en tindrà menys, tot i que, això sí, tindrà els que paguen. Ara bé ja els ha sortit la competència. Em sembla a mi que ja no seré d'Spotify, ara seré de Grooveshark. Tot just el començo a fer servir, ja us contaré com va l'experiència perquè no voldria fer res il·legal...

Sant Jordi ha passat

El 23 d'abril és el dia dels enamorats catalans i és un dia que celebren enamorats i desenamorats i no enamorats. És un dia dels enamorats especial, no es regalen ossets de peluix amb cors cursis ni caixes de bombons empalagosos. Es regala a la parella, però també es pot regalar al pare i a la mare, al germà i a la germana, a la família en general i als amics més o menys especials.

Sant Jordi deu ser sens dubte el meu sant preferit. I això que no hi ha cap sant de la meua devoció, deu ser cosa de l'ateisme. Però m'agraden els llibres i m'agraden les roses. De llibres en compro i en regalo tot sovint. De roses ni me'n regalen ni en regalo quasi mai (indirecta, potser?). Siga com siga, un any més ha arribat Sant Jordi i amb ell uns quants llibres i una rosa que val com un ram. Així que si hi ha un sant que celebra un dia on tot són llibres i roses, visca el sant!

Els regals de Sant Jordi són uns regals bonics. Deixen el nyonyisme i la carrincloneria dels enamorats (o més ben dit, d'alguns enamorats) de banda i regalen paraules i flors. Vegeu quina paradoxa: paraules per sempre i flors efímeres. I és bonic perquè regalar llibres és regalar una història i engrandir l'experiència personal. Qui no aprèn res amb un llibre és que no sap llegir. I també és bonic regalar una rosa perquè és regalar la bellesa natural, la bellesa en si mateixa, la bellesa feta flor. Una rosa és preciosa, encara que estiga embolicada amb un plàstic que no fa bonic encara que qui la ven s'ho pense. Si, a més a més, és una rosa roja no deixa de destil·lar un xic de passió, que sempre està bé.

Enguany, per a mi, ha estat un Sant Jordi de premis i és que han caigut L'home de la maleta de Ramon Solsona que va ser premi Sant Jordi el 2010, Amor i guerra de Núria Amat que és premi Ramon Llull i I un cop de vent els despentina de Jesús M. Tibau. Tres llibres que hauran d'esperar que acabe Madame Bovary de Flaubert, Amor y Occidente de Rougemont i Historia de la crítica moderna de Wellek entre altres títols que vaig comprar compulsivament i ara m'esperen més o menys, menys o més delirosos.

Si et dius Pep

Si et dius Pep has de ser sempre amable, educat i humil. Ets un Sant i saps que ho ets, Josep! 

Si et dius Josep Guardiola has de fer sempre bona cara i contestar adecuadament. I absolutament mai has de fer com los otros (llegiu-ho amb accent aportuguesat, per favor) que diu aquell home de cabell canós. 

Si ets l'entrenador del Barça no se't permeten les males cares ni les males contestacions. Ets un home sensible que recita Martí i Pol. 

Si portaves el 4 i ara dirigeixes uns 20 homes has d'aguantar fins al periodista impertinent que et vulga preguntar el que ja t'han preguntat abans, el que ja saps que et preguntaran i el que no vols respondre per enèssima vegada. 

Si et dius Pep serà notícia que tingues un mal dia, una mala contestada o no sigues tan correcte com sols ser perquè ets sempre i, absolutament sempre, encantador. Si et dius Pep ets un home amable, educat, humil i, en definitiva, un exemple per a molts.

D'e-books i llibres vells

El Nadal té aquestes coses que s'han de fer regals. A vegades és complicat triar què regalar i sobretot si  es tracta d'un regal per a una piltrafa. A casa, després de molt de cavil·lar,  van pensar que, com que sóc lectora habitual, em faria il·lusió un llibre digital. He de reconèixer que, tot i que no em va desagradar, sóc una mica més romàntica i necessito tocar fulls, subratllar i marcar la pàgina tot doblegant-la. Però, ep!, l'ebook presenta molts avantatges com el seu pes i la quantitat de llibres que pot transportar. D'això ja en vaig parlar.

Els llibres digitals són una mica cars (l'aparell oscil·la entre els 200 i 300 euros i els títols no solen baixar dels 10 euros). I si tenim en compte que no paguem per cap material: no hi ha paper, no hi ha despesa material més enllà de la digitalització encara és més incomprensible que no hi haja diferència entre el llibre en paper i el llibre digital. A més a més, actualment no trobem una gran oferta en llibres digitalitzats i per això és important que el vostre e-book ja incorpore uns quants títols. 

A internet hi ha diverses pàgines on comprar o descarregar llibres digitals. A Todoebook podeu trobar uns quants llibres per a e-books organitzats per disciplines. A l'apartat libros en otros idiomas en podeu trobar en català. Aquests, però, no estan organitzats en disciplines. Els preus d'aquests llibres volten els 10 i 30 euros. Una altra botiga d'ebooks és la Casadellibro on hi ha un apartat de llibres digitals classificats per temes i els idiomes apareixen una mica barrejats. Els preus volten els 10-20 euros.

Per una altra banda, hi ha pàgines que cerquen llibres digitals. Planetalibro és un buscador de llibres per descarregar gratuïtament. Pot arribar a ser un gran embolic ja que està replet de publicitat. He de confessar que no m'he descarregat cap llibre d'aquí i, per tant, no els he visualitzat. Ibookia funciona d'una manera molt semblant. Aquests dos, pel que he pogut veure són majoritàriament en castellà. En català tenim un bloc des d'on descarregar llibres gratuïtament: l'e-llibres.cat. Aquí van incorporant llibres setmanalment i està bé pegar-hi un cop d'ull per anar veient què hi han afegit de nou. 

I de llibres digitals a llibres antics. 

Una altra opció és comprar llibres vells, que poden ser de segona mà. En català tenim la borsa de llibres de l'UIB amb un cercador eficaç. També podem utilitzar els cercadors de pàgines com Todocolección on hi ha ofertes interessants de llibres publicats fa uns quants anys. El preu varia d'un llibre a un altre però com que són llibres de segona mà, poques vegades superen els 20 euros i en podem trobar un bon rastre per menys de 10 euros. Una altra opció és l'Ebay, que sembla un busques el busques ho trobaràs aquí, tot i que no sempre és així. I si l'Ebay no us funciona podeu provar sort amb els anuncis de Loquo o amb Amazon, la llibreria virtual més gran del món, on també podeu trobar molts e-books en anglès.

I per últim, està l'opció de comprar llibres vells de luxe. Edicions antigues en molt bon estat només aptes per butxaques generoses i vertaders amants de la literatura en fulls esgrogueïdets però impecables. Aquí tenim pàgines amb càtalegs com l'Atlantis, el Costa Llibreter, o la Llibreria Farré o la pàgia del Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya . Podem trobar llibres entre els 5 i i els més de 500 euros.

Ara bé, si us agrada això dels llibres antics també podeu aprofitar les fires i els mercats d'ocasió. Tot és qüestió d'assabentar-se d'on i quan són perquè ara que ha arribat la primavera, qualsevol excusa és bona per sortir a passejar.

El dolor de la joventut

Una de les coses que fan més dolorosa la joventut és la creença que n'hi ha prou de lluitar durament per aconseguir el que es desitja. No és veritat. Si ho fos, el món seria dels justos. 

Pandora al Congo, ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

La vergonya dels noms propis

O més ben dic la poca vergonya.

S'acosten eleccions. Al País Valencià el panorama està fotut, molt fotut. Guanyarà el PP. No és cap novetat. I guanyaria encara que no hi hagués campanya electoral. Tot i que ens hàgem quedat sense TV3, malgrat que el president estiga acusat de corrupció, encara que Fabra tinga els judicis pendents. Guanyarà el PP. El PSOE, em nego a escriure les sigles del País Valencià barrejades amb les del PSOE, no sap fer d'oposició. Deuen pensar que algun dia guanyaran les eleccions perquè sí. I això només passa amb el PP.

Per altra banda tenim les esquerres i els nacionalistes: Bloc, ERPV, EU, Els Verds, Partit Comunista del País Valencià i no sé quantes sigles més. Cadascun amb unes línies polítiques que poden diferir una mica del del costat. Però siguem realistes, si entressen al govern, d'un ajuntament o de la generalita -d'on siga- les polítiques que podrien dur a terme serien les mateixes: demanar més presència del valencià (del català) en tots els àmbits, demanar més polítiques socials i demanar més polítiques ecològiques. I crec que aquestes tres línies d'actuació són comunes en tots els partidets que des de l'esquerra es barallen i no són capaços d'anar junts.  I és vergonyós, molt però que molt vergonyós que preferisquen lluitar entre ells que lluitar per evitar que el PP, que és la força més allunyada ideològicament de tots aquests que es barallen, entre a les alcaldies o a les presidències de generalitats i diputacions.

Poca vergonya tenen els noms propis d'aquells que per protagonitzar una sèrie de cartells que no els portaran en lloc, ni a una regidoria ni a mitja. I tan de bo m'equivoque però estan jugant amb foc i no se n'adonen: estan regalant el poder al PP dividint-se entre ells i dividint el vot dels que encara es pensaran a quin de tots han de votar. 

Comencem el mes amb l'últim cap de setmana de Carnaval de Vinaròs

O com triar un títol ben llarg per experimentar amb blogger...

Ja fa una setmana que ha començat el Carnaval de Vinaròs. Tot just avui s'enceta el cap de setmana fort en què milers de persones s'ajunten al voltant de les casetes i gaudeixen de la gresca més boja de l'any. Dissabte i diumenge, amb les dues desfilades, es desvetllarà un dels secrets més ben guardats: els tratges dels comparsers.

Cal recordar que el Carnestoltes era una festa prohibida pel franquisme. Ja sabem que la disbauxa mai ha estat amiga de la censura. La gent es disfressa i canvia la seua imatge per unes hores. S'amaguen sota les màscares o els tratges i tot s'hi val. La festa s'apodera del poble i la música sona per tots els racons. A ritme tropical la sang circula per les venes, o això diuen els més carnavalers. I aquells que a Setmana Santa van descalços i vestits de natzarè ara també canvien de disfressa i, polifacèticament, els trobem damunt qualsevol pòdium ballant qualsevol melodia que recorda la samba.

I tot sovint, festa, alcohol i drogues va massa lligat. A partir d'aquí podem imaginar tot el que se'n deriva i que va més enllà de la pura desinhibició. Segurament més d'una baralla aiguaran la festa d'aquell que s'ha trobat amb un indesitjable passat de ratlla (i malauradament, mai més ben dit) que surt de casa amb ganes de gresca, d'una gresca que poc té a veure amb passar-ho bé.

Amb Carnestoltes passa com en moltes altres festes, ha canviat molt de l'origen al que és ara i és que des de l'etimologia de Carnestoltes endevinem uns dies sense carn (toldre vol dir llevar, per tant, carns llevades), uns dies de poques festes.

I passeu-ho bé aquests tres dies que queden de Carnaval i que l'únic que us aigüe la festa siga la petita tempesta que s'ha instal·lat pels cels del Sénia. Per últim us deixo l'enllaç de l'himne de Vinaròs al goear perquè us contagieu d'alegria.  

A vegades s'ha de trencar per tornar a començar

No es pot fer una truita sense trencar els ous.

Digue'm qui sóc, JULIA NAVARRO